Per què de vegades els diagnòstics no coincideixen?

Quan rebem els nostres pacients a la consulta, sovint ens sorprèn notar diferències entre els diagnòstics previs d'altres professionals i el que trobem durant l'avaluació, sobretot pel que fa a les càries. A Oralitá ens prenem molt seriosament la precisió dels nostres diagnòstics; per això, volem explicar-te a què es deuen aquestes diferències i com ens assegurem de donar als nostres pacients una avaluació dental precisa i encertada.

El primer que cal saber és diferenciar el diagnòstic del tractament:

• Diagnòstic:
  • El diagnòstic es refereix a la identificació i la determinació de la naturalesa d'una malaltia o condició mèdica. Implica l'avaluació dels símptomes, els signes clínics i les proves mèdiques amb tecnologies avançades (sistemes d'imatges 3D, RX, DiagnoCam, escàners intraorals, etc.) per arribar a una conclusió sobre la condició d'un pacient. És evident que disposar de tecnologia d'última generació és crucial per detectar amb antelació patologies en la seva fase inicial.
  • És el primer pas fonamental en el procés d'atenció mèdica, ja que proporciona la base per desenvolupar un pla de tractament adequat.
• Tractament:
  • El tractament es refereix a les intervencions i mesures que es prenen per abordar i gestionar una malaltia o condició mèdica després d'haver-la diagnosticat.
  • Pot incloure una varietat d'enfocaments i depèn de molts factors. (En parlarem al pròxim post, així que no te'l perdis.)
  • L'objectiu del tractament és alleujar els símptomes, aturar la progressió de la malaltia, curar-la si és possible o millorar la qualitat de vida del pacient.

En resum, el diagnòstic és el procés d'identificar una malaltia o condició mèdica, mentre que el tractament és l'acció que es pren per abordar i gestionar aquesta malaltia o condició després d'haver-la identificat.

Per posar un exemple clar: el nombre de càries no és opinable. Les càries es poden observar durant l'exploració oral o detectar-se mitjançant eines diagnòstiques. El que sí que pot variar és l'enfocament de cada professional pel que fa al tractament, especialment quan es tracta de lesions molt petites. En aquests casos, es pot optar per tractar-les immediatament o bé fer-ne un seguiment i mantenir-les sota control. L'elecció d'una opció o una altra depèn dels criteris clínics de cada dentista i del tipus de pacient.

Per tant, el diagnòstic hauria de ser un de sol; el que sí que pot canviar és el tipus de tractament que cal fer per tractar la patologia detectada.

Què cal tenir en compte per saber si un diagnòstic és fiable?

1. No es pot fer un diagnòstic correcte sense una ortopantomografia, és a dir, una radiografia panoràmica que ofereix una imatge general dels maxil·lars, la mandíbula i les dents.
2. L'exploració oral per part del professional mèdic és crucial per poder avaluar l'estat general de la boca. Prendre's el temps necessari per fer una avaluació completa augmenta les possibilitats de detectar fins i tot patologies menors que poden passar desapercebudes en un examen superficial.
3. A més, en molts casos, per poder detectar càries entre les dents o sota les obturacions que no són visibles en l'examen oral, cal servir-se d'altres eines de diagnòstic, com per exemple:
   • Radiografies intraorals, panoràmiques o periapicals.
   • Làser de detecció de càries (com el làser DIAGNOdent): aquests dispositius emeten una llum làser que pot detectar càries en etapes molt inicials, fins i tot abans que siguin visibles en una radiografia.
   • Càmeres intraorals: aquestes càmeres d'alta resolució poden captar imatges detallades de les dents i permeten al dentista examinar visualment les zones sospitoses de càries.
   • Proves de fluorescència: alguns dispositius utilitzen la fluorescència per detectar càries i mostren les zones afectades amb una fluorescència diferent de la del teixit dental sa.
   Cal destacar que cada eina té els seus avantatges i limitacions, i els dentistes sovint combinen diverses tècniques per obtenir un diagnòstic més precís.
4. Comunicació i explicació del diagnòstic: la manera com un dentista comunica i explica el diagnòstic al pacient també pot influir en la percepció que se'n té.
5. Equips avançats: com més avantguardista sigui la tecnologia que s'utilitza a la clínica o consulta dental, més probable serà detectar patologies en etapes molt inicials. Això ajuda a prevenir complicacions més greus en el futur i, en molts casos, a rebre un tractament més oportú i menys invasiu.

En conclusió, en cas de discrepància en un diagnòstic dental, és important valorar el tipus de visita i les eines que ha utilitzat el professional i, davant del dubte, demanar una tercera opinió.